PAISATGE

4 comments
El paisatge està allí,
aliè a la nostra mirada,
i no només es tracta de veure'l,
cal també olorar-lo.
Els camps de blat comencen a groguejar
mentre s'apaguen les roselles,
i el paisatge fa olor a estiu, a vida.
S'acosta la sega
i el blat no ho sap.


4 comentaris:

Joana ha dit...

Passegem doncs pels camps de blat i pel parC d'Algemesí :)

Galionar ha dit...

Però quina fotografia tan macaaaaa! És teva, Francesc?
Sí, el paisatge, a part de contemplar-lo, s'ha de gaudir amb tots els sentits: amb l'olfacte, el tacte, la oïda... I amb el paladar també, quan el blat que no sap que serà segat s'hagi convertit en farina.
Una abraçada!

Puigcarbó ha dit...

avui hi aniré Joana, si fa bon temps, clar. Vull retratar espiques daurades.

Puigcarbó ha dit...

No, ja m'agradria, aquesta es de Google.
avui vull anar a veure els camps de blat i civada a fer unes quantes fotos.
una abraçada