NO HI HA REMEI

4 comments











No hi ha remei ni beuratge
pels mals d’amor,
aquesta cosa esbojarrada
que més tard o més d'hora

ens agafa a tots.
I és un estat complicat
proper a la bajanada,
que és aixó d’estar enamorat
cosa ben desmesurada,
que es cura passant el temps
si amb l’altra un s’hi ajunta,
i s’aguanta en la distància
per la no proximitat.
Puig és l’amor malaltia
que es cura gairebé sempre
amb la quotidianitat.

 

4 comentaris:

Galionar ha dit...

Ai, recoi amb el Francesc,
que n’estava d’inspirat
quan va escriure aquest poema
curull de grans veritats!
Però en som tant, de mesells,
que quan ja ens sentim guarits
tornem a cercar amb desfici
nous objectes de desig.

Una abraçada!

Puigcarbó ha dit...

Jo diria que va en els gens Montse, almenys en el dels homes.

Galionar ha dit...

I en els de les dones també, Francesc, i en els de les dones també.

Puigcarbó ha dit...

ho sé, pero soleu ser mes discretes, o aixó, o que no teniu la mala fama dels homes.