A LES FOSQUES

2 comments









A les fosques contemplo el carrer

des de la finestra de la meva cambra.

S'allarga massa la nit a finals d'Agost

i no veig més que ombres difoses

d'un entorn que em sé de memòria.

M'agrada aquesta indefinició del paisatge

que per conegut no deixa de sorprendre,
els arbres que es varen cremar l'altre dia
són ombres difoses sense l'aparença
del seu estat calcinat.
Deu ser cosa de l'edat el fet,
d'acostumar-me a contemplar la penombra
que és l'avenir que m'espera.

Perquè els poetes som tant tristos?


*

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Home 'els poetes' potser sí però de 'poetes femenines' en conec de molt divertides.

Puigcarbó ha dit...

deia Pessoa que els poetes són grans fingidorsm i no deixava de tenir certa raó.