VIATJAR

2 comments










Viatjar, viatjar sempre,
no ser d’enlloc ni de ningú
sense lligams de cap mena
i evadir-se així de tot.
Viure dins un món imaginari
on oblidar-me de la dificil
i dura realitat. I volar,
volar com un ocell,
marxant molt lluny
més lluny de més enllà
fins que esgotat, quan
les ales diguessin prou,
deixar-me caure en un abisme
-------------profund,
----------------------infinit.

2 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

!

Francesc Puigcarbó ha dit...

¡

un amic deia que aquest poema reflectia intencions suïcides.