A les fosques

Leave a Comment









A les fosques contemplo el carrer

des de la finestra de la meva cambra.

S'escurça aviat el dia a finals de Gener
 
i no veig més que ombres difoses

d'un entorn que em sé de memòria.

M'agrada aquesta indefinició del paisatge

que per conegut no deixa de sorprendre,
els arbres que han perdut les últimes fulles
són ombres difoses sense l'aparença
del seu estat isolat.
La gent camina apressada
com obrers que es mouen amunt i avall
i els cotxes semblen tots del mateix color
Una ambulància passa atronant el carrer
amb la sirena de l'esperança per algu,
i després tot resta en calma.
Deu ser cosa de l'edat el fet,
d'acostumar-me a contemplar la penombra
que és l'avenir que m'espera.

*