EL FOLL

Leave a Comment












Un arbre
li creix dins el cor, lentament
travessa la seva pell morta, esqueixa, romp,
les seves branques s'enlairen
com serps enllà la sepultura, aspiren, xuclen
l'entranya lluminosa del migdia,
fins que la nit
esdevé perennal, eterna,
i els seus nervis encesos estrangulen l'univers.

Andreu Vidal i Sastre


(Del llibre L'animal que no existeix. Barcelona: Proa, 1993, p. 30)