Inevitablement

Leave a Comment










Inevitablement s'ens escapa la vida,
sol fer-ho poc a poc
potser perque tant no es noti
encara que de vegades trenca les arrels
de soc, sense avisar ni donar
tan sols temps per acomiadar-se.
Ahir estaves al dintell de la porta
---------- ----------de casa teva
en camisa de dormir malgrat el fred,
el teu home no hi era
em vares dir l'estaves esperant.
Et vaig fer entrar i posar-te la bata,
després...... xerrarem inconnexament
amb tu no hi ha altra manera,
ell va arribar, no li vaig dir res
------------perqué? si ja ho sap.
Fora, començava a nevar.
.
un poema de Karl Wolfovitz