TEMPS ERA TEMPS

2 comments














Temps era temps que a l'Estany
arrivaba la màquina de batre,
a mitjans de Juliol recordo,
amb els homes al damunt
i un tractor arrossegant-la.
Fins a Moià ens acostàvem
a rebre’ls com s’esqueia
que al poble era festa grossa
a l’hora del blat segat.
I veiem aquells homenots
amb barret de palla, ulleres
i mocador de facinerós
per la pols envoltats
i de suor emmarats.
La màquina que trontollava
amb soroll eixordador,
del tub en sortia la palla
per fer-ne els homes pallers
que era feina delicada
que no tots sabien fer.
De la mateixa manera
que ara ja no hi ha pallers
tampoc hi ha màquines de batre
almenys com jo les entenc,
però el record és fresc encara
tanco els ulls com si els veies
allí dalt construint pallers.
Però nomes és un miratge,
ja que en obrir el ulls, no hi ha
ni homes, ni màquina ni pallers,
ni res que em recordi el paisatge
de l'infant que jo vaig ser.


2 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

Aquest, ja te l'havia llegit i em recorda molt la meua infantesa, quan el meu pare anava a segar arròs!!!

Francesc Puigcarbó ha dit...

últimament estic espés, i agafo els poemes antics que més m'agraden. Aquest n'ès un d'ells