Haver-nos conegut
en la tardor de la meva vida,
la promesa del desig
injustament oblidada
va donar pas a la melancolia
i  a un distant afecte per la teva part
que agraeixo,
encara que com comprendràs
esperava molt més.
El vent et dirà on trobar-me
si mai vols tornar amb mi,
saps que t'estaré esperant
i pensa que el temps apressa.
Els poemes que t'he escrit
sense esmentar el teu nom
et donaran la clau 
són poemes escrits des de la melancolia
dedicats a aquella noia
que vaig conèixer en la tardor de ma vida,
massa tard.

Karl Wolfovitz