Abandonat i parlant sol, amb déu,
sí, com aquell que dirigeix la pensa
a un nen no nat: em sents? No tinc defensa
de fe ni de no fe. Puc creure'm teu
tot esperant que vinguis al món, déu,
a sentir no els sonets, llegir la pensa,
dansa folla de plàncton, indefensa:
la sorprendràs quan li diguis: sóc teu.
Ella et dirà que és teua, nom de déu,
i t'aviciarà, vici de pensa,
fent-te tou, fins que no tinguis defensa,
i et deixarà dient: problema teu,
per tu faràs, ja sents els meus dictats:
no comptis que ningú te renti els plats.

ENRIC CASSASSES