US DEIXO COM A PENYORA

Leave a Comment

Us deixo com a penyora
les il·lusions perdudes
esperances diluïdes
i tot quan resta per fer.
Deures per a vosaltres
còmplices del fet de viure,
conscient i compromès
només en les coincidències
lluny del camp de batalla,
des del front de les idees.
Us deixo com a penyora
quan no he sabut d'afrontar
i valgui la meva covardia
o comoditat aparent
perquè algú n'agafi les rendes
i es dediqui a reparar-ho,
o a intentar-ho almenys.

*