NEGRA NIT

Leave a Comment












Negra nit, blanca lluna 
sól entre ombres camino,
 
dubtes clarors i desficis
 
son l'única companyia
 
que duc al meu sarró.

Allà enllà una campana decideix
que és la una
,

la gent dorm i només veig
alguna llum als edificis. 
A l'hora de les bruixes

isolat vago malenconiós, intentant
saber qui soc,
 que hi faig
en una ciutat
 que m'és del tot aliena,

o potser l'aliè soc jo atès ella ja hi era 
abans no hi arribés.
 
Soc visitant permanent
 d'una ciutat
estranya
 que no distingeixo
i a més
 no sento com a meva.

No en soc l'únic foraster
tots ho som de la vida i no tinc
més remei
 que seguir caminant

fins trobar la meva via.
Si no ho aconsegueixo continuaré
sens defallir
 fins al centre de la vila. 
Si allí no m'hi reconec
 
ni trobo cap referència,
 
seguiré deambulant

com una ànima en pena,
que no sap ben bé d'on ve.
ni tampoc on ha d'anar.
No pujc dir que he arribat
a aquesta o a una altra
d'unes ciutats sempre iguals
La vida és el camí entre,
una ciutat i una altra.