DONA RERE LA FINESTRA

2 comments












Des del baix d'una estància
al carrer Empedrado, 
davant la Bodeguita,
l'única que és al bell mig
i no a cap cantonada,
una dona contempla el carrer
a través de la finestra,
Els cansats ulls blaus
miren gairebé sense veure,
plens d'indolència,
Les arrugues de la seva cara
delaten anys de vida i
per que no, de sofriment
la pell color xocolata i el cabell
curt, arrissat i canós.
Les nostres mirades es creuen
només per un instant,
Somriu lleument.
Penso en fer-li una foto
més no ho faig, no puc
No vull robar-li l'ànima
ni immortalitzar-la en el no res
de la banalitat de turista.

Potser ho faci més tard
Potser ho faci demà.



2 comentaris:

Maria Isabel Q. ha dit...

Hola Francesc!Te envie un correo anteayer y
ayer deje un comentario en tu blog siete horas en HAbana.Los viste? Un abrazo.

Francesc Puigcarbó ha dit...

el correo si, el comentario no, ahora me acerco a leerlo.

un abrazo