TARD PER A TOT

Ja sé que no crec en res, no és pas nou,
i forma part del meu paisatge.
Que la vida sigui una pura explicació
inexplicable, és palès, i acceptat fa temps.
Apareixen i desapareixen els utòpics paisatges
sovint imaginats
El poc que espero vindria potser de l'atzar
però dubto del mètode que aquest empra.
o no ho he acabat d'entendre.
L'atzar és una il·lusió en la llunyania
on acaba o comença la línia de l'horitzó.
M'imagino en una platja solitària
despertant entre el vaivé de les ones.
Però no aconsegueixo arribar-hi
se'm fa lent i difícil
i no albiro la línia de l'horitzó.
A hores d'ara el temps s'ha estancat
i ja és tard per a tot, fins i tot ...
                      ... per creure en tu.