EL JARDÍ DE NINGÚ

A través de les copes
dels arbres del bosc
hem baixat fins a terra,
l'aire ja no alça ses onades
sobre els nostres caps.
Toquem el terra.
Trepitgem el terra.
Aquí hi ha una tanca,
del jardí de ningú.
Molt a prop,
algú està tallant roses.

un poema de Karl Wolfovitz