Hi ha un saló que l'anomeno
de les mirades perdudes.
És al tanatori, on la gent
desconcertada davant la mort
deixa anar la mirada en un lloc
indefinit, nebulós i llunyà.
Un lloc on la impotència
és més palesa que mai
i la sensació d'insignificança
de fragilitat de l'espècie
es manifesta amb tota cruesa.
Un lloc on hi ha moltes preguntes
i gauirebè cap resposta, només
la constatació que no som res,
de fet, molt poca cosa.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada