Les flors que t'he dut
robades del camp
trepitjades per les vaques
mossegades pel vent,
és tot el que et puc oferir.
Són les flors que et duc,
arrencades a la natura
malmeses per ella mateixa
i que no fan a penes olor
en ser tretes del seu entorn.
Però són vida, amor
vida que he robat per a tu.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGracias, pero el estado de las flores en el campo suele ser más o menos este, por lo menos estas del poema que salió de una zona de pastoreo de vacas.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminano en este momento. Pero aqui he encontrado una mexicana muy interesante...
ResponEliminahttps://anoarra.blogspot.com/2019/07/mea-culpa.html