L'ÚLTIMA MILOTXA

He volat amb innocent
mirada milotxes
que els núvols han engolit.
Entre clarianes, no les enllumena el sol.
Contra la nit, no les tatua la lluna.
Penja d'un fil tota llum.

Cega, també sé arrapar el cel.

Cega, el vent corre a les venes.

Cega, l'última milotxa és el cor.



 *

9 comentaris:

  1. La ceguesa de l'amor, obri les portes del cor.

    ResponElimina
  2. hauria de ser així. Per cer no sabia que en valencià Milotxa era un estel, o un tipus d'estel determinat.

    ResponElimina
  3. Per cert Florenci t'ha deixat un comentari al bosc.
    B7s

    ResponElimina
  4. Que jo sàpiga en valencià la milotxa és el "catxirulo", però igual també és un estel. A la Ribera sempre l'anomenem per a fer referència a aquest element i mai als estels. Però ja no en sé més.

    ResponElimina
  5. milotxa a la Wiki es una espècie d'estel típic de València

    ResponElimina
  6. ja ho he vist, estem discutint coses de pits i sines.

    ResponElimina
  7. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. este poema tiene ya 10 años. Lo públique ayer por error revisando poemas antiguos, a veces se autoplublican. Pero tiene una historia este poema de Irene Climent, porqué Irene Climent no existe, es una invención. Aquí tienes la respuesta

    https://blocfpr.blogspot.com/2017/10/apallissen-mare.html

    ResponElimina