L'ÚLTIMA MILOTXA

He volat amb innocent
mirada milotxes
que els núvols han engolit.
Entre clarianes, no les enllumena el sol.
Contra la nit, no les tatua la lluna.
Penja d'un fil tota llum.

Cega, també sé arrapar el cel.

Cega, el vent corre a les venes.

Cega, l'última milotxa és el cor.



 *
-

9 comentaris:

  1. Joana6 de maig del 2010, a les 18:37

    La ceguesa de l'amor, obri les portes del cor.

    ResponElimina
  2. Francesc Puigcarbó6 de maig del 2010, a les 19:30

    hauria de ser així. Per cer no sabia que en valencià Milotxa era un estel, o un tipus d'estel determinat.

    ResponElimina
  3. Joana6 de maig del 2010, a les 20:28

    Per cert Florenci t'ha deixat un comentari al bosc.
    B7s

    ResponElimina
  4. Joana6 de maig del 2010, a les 20:28

    Que jo sàpiga en valencià la milotxa és el "catxirulo", però igual també és un estel. A la Ribera sempre l'anomenem per a fer referència a aquest element i mai als estels. Però ja no en sé més.

    ResponElimina
  5. Francesc Puigcarbó6 de maig del 2010, a les 21:44

    milotxa a la Wiki es una espècie d'estel típic de València

    ResponElimina
  6. Francesc Puigcarbó6 de maig del 2010, a les 21:44

    ja ho he vist, estem discutint coses de pits i sines.

    ResponElimina
  7. Chiloé23 de juliol del 2019, a les 22:35

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Francesc Puigcarbó24 de juliol del 2019, a les 6:43

    este poema tiene ya 10 años. Lo públique ayer por error revisando poemas antiguos, a veces se autoplublican. Pero tiene una historia este poema de Irene Climent, porqué Irene Climent no existe, es una invención. Aquí tienes la respuesta

    https://blocfpr.blogspot.com/2017/10/apallissen-mare.html

    ResponElimina