No vull tornar-me ara
que m'estic fent gran
un vell queixós de tot
rondinaire crític del jovent
i els qui tant no ho són,
ballestrejant de tot el que
pel meu entorn es bellugui.
No vull tornar-me ara
que m'estic fent gran
un ésser amargat
culpant als altres dels problemes
que no he sabut resoldre
i que m'acompanyen feixucs.
No ho sé! estic confós,
hi ha coses que pensava no faria
en arribar a certa edat
i ja veig que caic en el mateix parany
dels qui m'havien precedit.
Paciència doncs
veig que m'envolta el mal averany
i em queixaré potser per rutinade moltes de les coses que abans
entenia i havia aprés a respectar.
No vull i malgrat tot
sé que acabaré volent.
Margarit diu: "malfia't del vell que no renega".
ResponEliminai Margarit en dona fe, mira que es renegaire.
ResponEliminaPués si Chiloé, soy algo más que una cara bonita y un cuerpo 10, bueno 8, b ueno 5, bueno 4 i dejemòslo aquí.
ResponEliminaesmaperdut queda el poeta.
ResponElimina