LA VIDA



La vida no és un llarg riu tranquil
és una carnisseria 
I em demaneu una poesia adornada amb flors
i ocellets 
Disculpeu senyores i senyors 
cadascun dels meus poemes 
enterra els vostres morts 

               *      *     * 

La vie n’est pas un long fleuve tranquille
elle est un carnage 
Et vous me demandez une poésie ornée de fleurs
de petits oiseaux 
Excusez-moi Mesdames Messieurs 
chacun de mes poèmes enterre vos morts   


ANISE KOLTZ
-

2 comentaris:

  1. Fackel27 de desembre del 2020, a les 22:45

    Cuánto me gusta Anise Koltz. Solo he leído Cantos de rechazo y Bendita sea la serpiente, pero es una manera de escribir que me gusta.

    ResponElimina
  2. Francesc Puigcarbó29 de desembre del 2020, a les 8:45

    es contundente, sin concesiones de cara a la galeria.

    ResponElimina