1.2.23 - 
- anoarra
No comments
- anoarra
No comments
L'HOME SENSE ELL MATEIX
Vaig pel camí gelat,
entre la boira del matí
llums i clarors, silenci,
no surt fum de la xemeneia
d'una masia dels voltants
ni hi ha pagesos cremant rostois.
Un home sense ell mateix
camina davant meu,
fuma una cigarreta i el posat
cap-cot és d'abatiment.
L'avenço i em giro per dir-li
. - bon dia -
Contesta quelcom que no entenc,
i m'adono que els seus ulls brillen,
està plorant.
No dic res i segueixo,
cal respectar el seu dolor
i la seva intimitat.
llums i clarors, silenci,
no surt fum de la xemeneia
d'una masia dels voltants
ni hi ha pagesos cremant rostois.
Un home sense ell mateix
camina davant meu,
fuma una cigarreta i el posat
cap-cot és d'abatiment.
L'avenço i em giro per dir-li
. - bon dia -
Contesta quelcom que no entenc,
i m'adono que els seus ulls brillen,
està plorant.
No dic res i segueixo,
cal respectar el seu dolor
i la seva intimitat.
L'home sense ell mateix
es va quedant enrere,
em giro i ja no el veig,
ha desaparegut del paisatge,
que estrany - em dic -
Potser és que aquest home
no és un altre, sino que sóc jo
l'home sense ell mateix.
*
*
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada