El bosc ha desaparegut
la terra és d'una grisor
que fins i tot fa basarda
i els troncs dels arbres contemplen
impàvids la desfeta.
No hi ha sorolls ni ocells
que cantin de matinada,
esquirols ni res que s'assembli a la vida.
Comencen tímidament a créixer
les primeres herbotes i algun arbre
que tímidament rebrota.
El bosc cremat, gris sense ombra
presenta algun indici de nou
de què es renova la vida.
A la tardor s'hi faran bolets.
A la tardor s'hi faran bolets.
El tono y tema del poema tan medido escalofría un poco pero en el poema late la esperanza que transmite el reverdecer del suelo, los ciclos de recuperación a los que también la mano humana puede ayudar y no solo destruir.
ResponEliminaUn bosque quemado siempre da lugar a la esperanza de que volverá a renacer.
ResponElimina