de la noiesa,
amb els amics
a la riera, amb els passeigs
i les pistes de tenis
. . . . . . . . . .i el ping-pong.
. . . . . . . . . . . . . . . No. No.
Torna'm a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
Ja no seré mai més el noi
que feia jocs.
. . . . . . . . . . . . . . . I me n'alegro.
Joan Vinyoli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada