Tot s'esdevé sobtadament amorf,
com si la fragilitat del vidre
agafes una certa ingravitat temporal,
més Newton tenia raó
i el got finalment espetega al terra
mentre el cafè s'escampa per la cuina
i el got s'esmicola en mil bocins
que dies i dies sortiran en escombrar.
Sóc prou maldestre,
en porto dos en un mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada