EUCALIPTUS

La solitud de marbres i voreres
deixa sentir més forta la basarda
dels túnels negres.
Les rodes, implacables, acompassen
el trànsit del temps cap a la fosca.
Neguit que, voraç, a engrunes em devores
els lleus brins d'esperança,
el record de la ginesta
i l'or dels dies de l'estiu,
permet que senti l'olor de l'eucaliptus,
d'aquestes branques primerenques, fràgils
com el vidre que dringava vora el foc!
Que el perfum suau i persistent de l'eucaliptus
m'allunyi la tristesa, el temps tancat,
i m'apropi al presagi del bon temps,
de la florida joia que, potser, m'aguarda.

VINYET PANYELLA