Cadaqués.
10 desembre 2012.
Melodia d'hivern
campanar occipital
Trineus de rialles
prop del mar.
Em mires.
Sota el tendal blau del "Boia",
les mateixes cadires,
les mateixes tasses,
els mateixos gots.
La teva copa.
Grinyola en l'aire,
Judes,
el malgirbat,
amb el seu cafè de Colòmbia
carregat de gaites.
El jove de les rialles,
fixa la mirada seriosa
prop dels meus llavis.
Sístole d'hivern
campanada cardíaca,
boca a boca.
Ens miren.
Gemma
Ostres, ostres, ostres!!! com m'agrada la traducció i que l'hagis posat a l'anoarra! m'has deixat tan ensucrada que és millor que no digui res més, però que sapigues que t'aprecio moltíssim i que per això m'ha fer molt feliç aquest detall. Petonassos!! Moltes gràcies estimat Puigcarbó, ets molt bona persona i ens fas molta companyia amb els teus escrits, no marxis mai! :******
ResponEliminano sabia si traduir-lo o publicar-lo en versió original, però em va abellir traduir-lo amb algun canvi. És un poema molt bonic.
ResponElimina