SI UN OCELL...













Si un ocell aixeca el vol
no puc inventar el poema,
si les flors s'obren al sol
no podré cantar ma pena,
si l'aigua del rierol és freda
no podré mullar-m'hi a penes,
si els núvols amaguen el sol
no et veure tant jove i plena,
si plou a bots i barrals
ens amagaren dins una cova
i allí hi farem l'amor
aliens a la tempesta
fins que torni a sortir el sol.
I quan escampi la boira
voli de nou l'ocell
i les flors tornin a obrir-se
podré escriure el poema,
de com n'ets de jove i plena
parlant de tu...., estimada.



Karl Wolfovitz

3 comentaris:

  1. Me pregunto si lo que escribe un poeta define su carácter:

    Viajar, viajar siempre,
    no ser de ningún sitio
    ni de ningún lugar,
    sin vínculos de ningún tipo y
    evadirme así de todo.
    Vivir dentro de un mundo
    imaginario donde olvidarme de la difícil
    y dura realidad.
    Y volar, volar como un pájaro,
    marchando muy lejos
    más lejos de más allá,
    hasta que agotado,
    cuando las alas dijeran basta,
    dejarme caer en un abismo profundo infinito.

    FRANCESC PUIGCARBÓ

    ResponElimina
  2. se dice que los poetas son grandes fingidores. Yo no soy poeta, ya me gustaria, sólo intento mal escribir unas cuantas poesías.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He buscado en ti algún ejemplo de poesía pura, es decir, libre de influencias contaminadoras de alusión y significado. Y sí, sí he encontrado poemas tuyos de ese tipo, absolutamente medidos, impecables y quintaesenciados.

      Elimina