LA POESIA DESTRUEIX L'HOME


     La poesia destrueix l'home
     mentre els micos salten de branca en branca
     buscant-se en va a si mateixos
     al sacríleg bosc de la vida
     les paraules destrueixen l'home
     I les dones devoren cranis amb tanta gana
     de vida!
     Només és bonic l'ocell quan mor
     destruït per la poesia.
     Leopoldo Maria Panero
-

4 comentaris:

  1. Chiloé24 d’agost del 2019, a les 12:15

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals24 d’agost del 2019, a les 18:11

    Té moltíssima força, per poc convencional, normalment la poesia ajuda!

    ResponElimina
  3. Francesc Puigcarbó24 d’agost del 2019, a les 21:05

    No estava loco, era un poeta de verdad.

    ResponElimina
  4. Francesc Puigcarbó24 d’agost del 2019, a les 21:06

    Helena, Leopoldo Panero era el poeta mes negatiu de l'univers. Prou li retreien.

    ResponElimina