26.11.17 - 
anoarra
No comments
anoarra
No comments
RES EN QUE CREURE
Perduda la fe en els simbols
abandonades les utopies,
malmesa la realitat,
no ens queda res en que creure,
ni tant sols en nosaltres mateixos
que tant ens hem decebut.
No hi ha doncs objectiu ni fita a assolir,
. . . . . . . . . . . . . . . . ni esperança.
Tot resta somort a l'espera del no res,
mentre el pas del temps
feixuc, és l'avant sala solemne
de l'avorriment infinit.
un poema de Karl Wolfovitz
que tant ens hem decebut.
No hi ha doncs objectiu ni fita a assolir,
. . . . . . . . . . . . . . . . ni esperança.
Tot resta somort a l'espera del no res,
mentre el pas del temps
feixuc, és l'avant sala solemne
de l'avorriment infinit.
un poema de Karl Wolfovitz
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada