ANOARRA

ESTOY SORDA Y MUDA

estoy sorda y muda

porque escribo

estoy ciega y tengo la lengua rota

porque escribo

no puedo hacer el amor contigo

porque escribo

no puedo sentirte

porque escribo

me he quedado sin sangre

porque escribo

sólo el diablo muestra su rostro

esculpido

en la oscuridad de la noche

porque escribo

sólo el diablo destruye

la poesía

que hay en mí

porque

escribo

ÁNGELA MARINESCU

estic sorda i muda

perquè escric

estic cega i tinc la llengua trencada

perquè escric

no puc fer l'amor amb tu

perquè escric

no et puc sentir

perquè escric

m'he quedat sense sang

perquè escric

només el diable mostra el seu rostre

esculpit

a la foscor de la nit

perquè escric

només el diable destrueix

la poesia

que hi ha en mi

perquè

escric

CONSIDERANDO

Teniendo en cuenta y considerando

el progresivo deshielo de los mares

el efecto invernadero

la veloz extinción de las especies

el hambre feroz en A frica y el sida

las guerras religiosas en Oriente

los miles de mujeres asesinadas

por sus hombres más cercanos

la progresión del cáncer

la infibulación de las niñas

el aumento del precio del petróleo

el turismo sexual en Tailandia

las múltiples torturas impunes

el numeroso grupo de dictaduros

y dictablandos

el tráfico de armas

el tráfico de órganos

el tráfico de blancas

las matanzas los genocidios

las violaciones y los accidentes automovilísticos

el hecho de que tú y yo ya no hagamos el amor

es sencillamente irrelevante.

Cristina Pieri Rossi

descontexto.blogspot.com

SURT AL CARRER

Surt al carrer i camina,

poc a poc, lentament,

deixa que els ulls llisquin

atrapant el paisatge,

guarda'l a la retina

com un nou tresor.

Observa la gent

arbres i edificis

tot quan et complagui.

Mai és igual,

sempre hi ha sorpreses

coses per descobrir,

mirades complaents,

racons ignorats, i bada,

bada tan com puguis,

que noble és l'art de badar.

I si tens dubtes, t'ajups,

i simula cordar-te les sabates.

Veuràs el món

amb ulls d'infant.

CUANDO PASEN LOS AÑOS

Cuando pasen los años y aún seas

un manojo de silencios esperando

la venida del día desde un cuarto

oscuro y desprovisto de otro cuerpo,

volverán mis palabras como manos que se abren

para alcanzar el surco insomne de tus párpados.

Entonces negarás mi nombre ante la noche

mientras tus miembros cansados rehúyen

el costado vacío de la cama

que nunca compartimos.

Micaela Paredes, en Ceremonias de interior, blog descontexto.

Passen, ingràvids, espectres sobre el mar.
El món s'acaba
en cada extrem de roca, cada còdol
beu l'aigua negra de l'oblit,
i res no es queixa.
Trement, en la fondària,
la cega fauna s'arrombolla
al voltant dels defallents,
pro res no esquinça: intactes,
els membres disgregats
dins el silenci vaguen com un rés,
amb dòcil gesta badant la pau obscura.
Amb freda dansa,
algues i serps celebren un desfici:
els déus traginen
amb gran desassossec, la seva llengua blana
baveja sang d'ocell.
La porta segellada s'ha entreobert,
la pedra alena.
I aquells que en somnis veuen dunes, barrs,
llunys i costures,
per cada buit de carn supuren
una aspra sal roent, afollat crúor.
I així que algú, desobtadament, canta.
I els salzes morts, dins el desclòs espai,
cobren membrança
i el nom d'un antic vent murmuren,
entremesclant gemecs.

Andreu Vidal i Sastre

NO ME MOLESTARIA TROTAR

No me molestaría trotar

desnuda

en el campo mientras

la noche florece en mi torso

y el día sigue siendo

el excremento de los rebaños.

No me molestaría mascar

la hierba

y entrar al establo que no buscaba

que dice mi nombre.

Sería conveniente chillar

después de haber triturado

a mis crías

para evitar el malentendido

y seguir

relinchando

la visión de la ira.

Mónica Licea - Visió de la ira, 2017

descontexto.blogspot.com

LES OMBRES DEL MATÍ

Les ombres del matí

reposen a l'herba humida

que la rosada ha congelat.

El bosc resta en silenci

mentre el sol comença a escalfar

l'herba tremolosa.

M'aturo a observar com poc a poc

es va aixecant el dia.

De la meva boca surt l'alé

de fum blanc que no contamina,

m'estremeixo de fred mentre

l'aire net m'entra als pulmons

poc acostumats a ell.

Tot resta quiet al torrent

a primera hora del matí

d'un fred matí d'hivern.

Al fons un ocell canta,

trencant el silenci.

DE VENTS

No suporto gens el vent

i menys la tramuntana,
ni el seu udol gemegós
pel voltant de les estances,
o com castiga els arbres
a ballar estranya dansa,
arrossegant les fulles
lluny de la seves branques.

Bufa el vent i tot vola
no hi ha control arreu
i quant cau s'esmicola
portes i finestres bateguen
llurs cors accelerats
vidres i gerros trencats
i alguna que altra teula
acaba parant per terra.

No suporto gens el vent
i menys la tramuntana.
Parlem de la marinada
que és de bufada agraïda
sobretot cap a l'estiu
albirant la mitja tarda.