ANOARRA - POESIA - HAIKUS - TANKAS - ANOARRA, BLOC DE POESIA

ESTOY SORDA Y MUDA

     


  estoy sorda y muda

estoy sorda y muda

porque escribo

estoy ciega y tengo la lengua rota

porque escribo

no puedo hacer el amor contigo

porque escribo

no puedo sentirte

porque escribo

me he quedado sin sangre

porque escribo

sólo el diablo muestra su rostro

esculpido

en la oscuridad de la noche

porque escribo

sólo el diablo destruye

la poesía

que hay en mí

porque

escribo


ÁNGELA MARINESCU


estic sorda i muda

estic sorda i muda

perquè escric

estic cega i tinc la llengua trencada

perquè escric

no puc fer l'amor amb tu

perquè escric

no et puc sentir

perquè escric

m'he quedat sense sang

perquè escric

només el diable mostra el seu rostre

esculpit

a la foscor de la nit

perquè escric

només el diable destrueix

la poesia

que hi ha en mi

perquè

escric

 

CONSIDERANDO


Teniendo en cuenta y considerando 
el progresivo deshielo de los mares 
el efecto invernadero
la veloz extinción de las especies
el hambre feroz en A frica y el sida 
las guerras religiosas en Oriente 
los miles de mujeres asesinadas 
por sus hombres más cercanos
la progresión del cáncer
la infibulación de las niñas
el aumento del precio del petróleo
el turismo sexual en Tailandia
las múltiples torturas impunes
el numeroso grupo de dictaduros
y dictablandos
el tráfico de armas
el tráfico de órganos
el tráfico de blancas
las matanzas los genocidios
las violaciones y los accidentes automovilísticos
el hecho de que tú y yo ya no hagamos el amor 
es sencillamente irrelevante.

Cristina Pieri Rossi
descontexto.blogspot.com

SURT AL CARRER


         Surt al carrer i camina,
      poc a poc, lentament,
      deixa que els ulls llisquin
      atrapant el paisatge,
      guarda'l a la retina
      com un nou tresor.
      Observa la gent
      arbres i edificis
      tot quan et complagui.
      Mai és igual,
      sempre hi ha sorpreses
      coses per descobrir,
      mirades complaents,
      racons ignorats, i bada,
      bada tan com puguis,
      que noble és l'art de badar.
      I si tens dubtes, t'ajups,
      i simula cordar-te les sabates.
      
      Veuràs el món
                    amb ulls d'infant.


CUANDO PASEN LOS AÑOS

Cuando pasen los años y aún seas

un manojo de silencios esperando

la venida del día desde un cuarto

oscuro y desprovisto de otro cuerpo,

volverán mis palabras como manos que se abren

para alcanzar el surco insomne de tus párpados.

Entonces negarás mi nombre ante la noche

mientras tus miembros cansados rehúyen

el costado vacío de la cama

que nunca compartimos.



Micaela Paredes, en Ceremonias de interior, blog descontexto.

PASSEN INGRÀVIDS



Passen, ingràvids, espectres sobre el mar.
El món s'acaba
en cada extrem de roca, cada còdol
beu l'aigua negra de l'oblit,
i res no es queixa.
Trement, en la fondària,
la cega fauna s'arrombolla
al voltant dels defallents,
pro res no esquinça: intactes,
els membres disgregats
dins el silenci vaguen com un rés,
amb dòcil gesta badant la pau obscura.
Amb freda dansa,
algues i serps celebren un desfici:
els déus traginen
amb gran desassossec, la seva llengua blana
baveja sang d'ocell.
La porta segellada s'ha entreobert,
la pedra alena.
I aquells que en somnis veuen dunes, barrs,
llunys i costures,
per cada buit de carn supuren
una aspra sal roent, afollat crúor.
I així que algú, desobtadament, canta.
I els salzes morts, dins el desclòs espai,
cobren membrança
i el nom d'un antic vent murmuren,
entremesclant gemecs.

Andreu Vidal i Sastre

NO ME MOLESTARIA TROTAR

 


No me molestaría trotar 

desnuda 

en el campo mientras

la noche florece en mi torso

y el día sigue siendo

el excremento de los rebaños.

 

No me molestaría mascar 

la hierba

y entrar al establo que no buscaba

que dice mi nombre.

 

Sería conveniente chillar 

después de haber triturado 

a mis crías

para evitar el malentendido 

y seguir

relinchando


la visión de la ira.



Mónica Licea - Visió de la ira, 2017

descontexto.blogspot.com

LES OMBRES DEL MATÍ



Les ombres del matí
reposen a l'herba humida
que la rosada ha congelat.
El bosc resta en silenci
mentre el sol comença a escalfar
l'herba tremolosa.
M'aturo a observar com poc a poc
es va aixecant el dia.
De la meva boca surt l'alé
de fum blanc que no contamina,
m'estremeixo de fred mentre
l'aire net m'entra als pulmons
poc acostumats a ell.
Tot resta quiet al torrent
a primera hora del matí
d'un fred matí d'hivern.

Al fons un ocell canta,
trencant el silenci.

*

DE VENTS


No suporto gens el vent
i menys la tramuntana,
ni el seu udol gemegós
pel voltant de les estances,
o com castiga els arbres
a ballar estranya dansa,
arrossegant les fulles
lluny de la seves branques.

Bufa el vent i tot vola
no hi ha control arreu
i quant cau s'esmicola
portes i finestres bateguen
llurs cors accelerats
vidres i gerros trencats
i alguna que altra teula
acaba parant per terra.


No suporto gens el vent
i menys la tramuntana.
Parlem de la marinada
que és de bufada agraïda
sobretot cap a l'estiu
albirant la mitja tarda.
 
                  
                  *