NO T'ATURIS A LA MEVA TOMBA A PLORAR



















No t'aturis a la meva tomba a plorar.

No sóc aquí. Jo no dormo.
Sóc dels mil vents que bufen.
Sóc els centelleigs de diamant a la neu.
Sóc la llum del sol sobre el madur gra.
Sóc la suau pluja de tardor
quan despertis al matí silencios.
Sóc la ràpida i estimulant carrera
de tranquils ocells que volen en cercles.
Sóc les estrelles suaus que brillen a la nit.

No t'aturis a la meva tomba a plorar.
No sóc aquí. Jo no vaig morir.

                         *

No te pares en mi tumba a llorar.
No estoy ahí. Yo no duermo.
Soy los mil vientos que soplan.
Soy los destellos de diamante en la nieve.
Soy la luz del sol sobre el maduro grano.
Soy la suave lluvia de otoño
cuando despiertes en la mañana silenciosa.
Soy la rápida y estimulante carrera
de tranquilos pájaros que vuelan en círculos.
Soy las estrellas suaves que brillan por la noche.

No te pares en mi tumba a llorar.
No estoy ahí. Yo no morí.                                      

                             *   *   *



Mary Elizabeth Frye
Traducció de Mario Spachiaro
Descontexto.blogspot.com

Aquest poema és conegut perquè la identitat de la seva creadora va ser desconeguda fins a la dècada de 1990, quan la mateixa Mary Elizabeth Frye es va declarar com la seva autora. Aquesta reivindicació va ser recolzada per la periodista Abigail Van Buren, el 1998, després d'una llarga investigació. La circulació del poema va ser facilitada per Frye, qui va fer moltes còpies repartint de manera privada. L'autora mai va publicar ni va registrar el poema.

4 comments:

El trobo preciós. Gràcies per posar-lo.

I el que va fer l,autora també m,agrada doncs així es veritablement de tothom i de ningú.

potser es com hauria de ser, l'art hauria de ser públic, amb mecenes que ajudessin a viure bé als artistes, abans funcionaba així. I potser hi hauria els artistes necessaris i prou.

Tenia entès que era d'un indi americà anònim.
I millor!
No vénguis a la meva tomba i no ploris perquè no hi som.
Jo no dorm.
S
Som la lluentor d'un diamant a la neu

Publica un comentari a l'entrada