TARD PER A TOT











Ja sé que no crec en res, no és pas nou,
i forma part del meu paisatge.
Que la vida sigui una pura explicació
inexplicable, és palès, i acceptat fa temps.
Apareixen i desapareixen els utòpics paisatges
sovint imaginats
El poc que espero vindria potser de l'atzar
però dubto del mètode que aquest empra.
o no ho he acabat d'entendre.
L'atzar és una il·lusió en la llunyania
on acaba o comença la línia de l'horitzó.
M'imagino en una platja solitària
despertant entre el vaivé de les ones.
Però no aconsegueixo arribar-hi
se'm fa lent i difícil
i no albiro la línia de l'horitzó.
A hores d'ara el temps s'ha estancat
i ja és tard per a tot, fins i tot ...
                      ... per creure en tu.

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Diuen que nunca es tarde si la dicha es buena..

Gemma ha dit...

Pero te que ser molt bona eh jajaja

Francesc Puigcarbó ha dit...

La dicha es mucha en la ducha, diuen també...

ANOARRA - BLOC DE POESIA