DE VENTS


No suporto gens el vent,
menys encara la tramuntana,
ni el seu udol gemegós
pel voltant de les cases,
o com castiga els arbres
a ballar estranya dansa,
arrossegant les fulles
lluny de les seves branques.

Bufa el vent i tot vola
no hi ha control arreu
i tot quant cau s'esmicola,
portes i finestres bateguen
llurs cors accelerats
vidres i gerros trencats
i més d'alguna teula
acaba parant per terra.


No suporto gens el vent
menys encara la tramuntana.
Molt millor la marinada
que és de bufada agraïda
sobretot cap a l'estiu
albirant la mitja tarda.

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada