Nu vaig néixer, nu vull morir
i al llit, que és on pertoca,
sense mes embolcall
que les meves despulles
i els records que m'emporti
aixoplugats en el conscient.
Nu vaig néixer, nu vull morir,
sense cerimònies, plors
ni aldarulls innecessaris.
Que n'aprofiti la ciència
quan resti de mi que valgui la pena
i cremeu la resta que és més higiènic.
Vull que llenceu les cendres
en un lloc on no contaminin
o bé en un que, com el Ripoll
ho està tant, que ja no li bé d'aquí.
Nu vaig néixer, nu vull morir
Ja veieu que no demano molt
només que es respecti el meu desig.

*

Publica un comentari a l'entrada

Galionar ha dit... 30 de gener de 2010 a les 20:54

Hola, Francesc; en primer lloc gràcies per haver enllaçat el meu blog. No és la primera vegada que et llegeixo, et vaig descobrir gràcies al Bosc de la Joana i cada vegada estic més gratament sorpresa del que trobo als teus espais.
M'identifico força amb aquest poema d'avui. Podria dir que els meus desigs són idèntics; només canviaria el Ripollès per la Vall de Boí, que no està tan contaminat, però si baixen vaques mortes pel riu, vols dir que passarà res si m'allotja les cendres?
Encantada de saludar-te i a reveure!
Montse

F.Puigcarbó ha dit... 30 de gener de 2010 a les 21:37

De res, bloc de poesia que enganxo bloc que referencio.
No he estat mai a la vall de Bohi, deu ser dels pocs llocs de Catalunya on no he estat, els Pallars i la Val d'Aran. De fet un cop t'han cremat que t'importa on vagin a parar les cendres. Si vols putejar la familia pots fer testament i dir que les llencin a Siberia (per exemple).
Res que ens anem llegint i gràcies per la visita.

Joana ha dit... 31 de gener de 2010 a les 10:59

M'alegra moltíssim compartir els comentaris de Montse, és una gran poetesa i sobretot narradora, hui ha escrit una història esperpèntica increïble.
Respecte al poema, m'agrada sobretot més que la temàtica, la seua plasticitat per a poder ser recitat, si tingués els mitjans escaients per a fer una grabació te l'enviava, però no puc.
Al youtube vaig trobar un poema teun recitat per Violant de Bru, i és és una passada: "No em parleu de somnis... Quina enveja m'agradaria saber com ho fan. Potser si algun dia el fill de M.A. està a Tous ho intente, però quasi sempre està a València, així que em sembla que no en tindré sort.
Ufffff! Quin rotllo que t'estic soltant, mira que com no escric al bloc, per l'autodisciplina que m'he imposat a algun lloc ho he de fer i t'ha tocat la xina, he,he, es broma.

F.Puigcarbó ha dit... 31 de gener de 2010 a les 12:07

tranqulla, que m'animes el dia. Vioklant em va prometre gravar més poemes, però està prou enfeinada. Tinc un bloc mig amagat per4 manca de material http://www.debibabeu.blogspot.com on hi ha aquest que dius i altres video-poemes, una mica l'espera de Violant, atès jo tampoc se com es fa aixó de gravar.

Joana ha dit... 31 de gener de 2010 a les 12:36

Ja hi he anat i he deixat les meues petjadetes, vaig a passar-li l'adraça a Helena i altres persones que els puga interessar.
Mil gràcies.

 
Top