Vindrà l'alba com l'aigua
Que puja a poc a poc de l'arrel de la palmera
fins a la flor que ha de ser dàtil.
Però ara camines Tel-Aviv de nit. I ploraries
aquest mar tan negre. El desig és una àncora
que vol arribar al fons il·luminat
de l'aigua, i has dit a un cos:
"El temps és una muntanya que es desengruna
a les mans de milers de buscadors de plata.
Anostrem almenys aquestes hores
i fem que hi hagi llum a la memòria."
Hi hagué un vespre i un matí,
i fou.



Manel Forcano.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top