LES ONES

Leave a Comment












Les ones em banyen els peus
mentre els grans de sorra
s'incrusten en els dits
tot caminant per la platja.
Puc passar-m'hi hores
contemplant l’anar i venir,
i com festegen amb l'arena
en un acte d'amor etern, mai
acabat de consumar del tot,
suau de vegades i violent
d'altres, però sempre fidels
a la seva interminable cita.
Llarg prometatge aquest,
origen de la vida, d’ací
la nostra fascinació per la mar,
l'origen de la nostra espècie,
allí on fa milions d'anys
va començar tot i, on potser
hauria estat molt millor
no hagués succeït res.
De tots els errors de la natura,
nosaltres en som el més gran
i a mes, el més inútil,
i altra volta el millor de tots,
el seu millor encert,
el depredador per excel·lència,
capaç de pensar, d'emocionar-se,
de riure o plorar, d’odiar
de matar per matar, d'anorrear,
d'estimar, de ser generós o gasiu,
de donar-ho o prendre-ho tot,
La única espècie capaç de canviar
el seu destí per a bé o per a mal,
de redissenyar-lo si s’escau,
adaptant-lo als seus esquemes.
Déu, a imatge i semblança
de l’esser superior, l’home.