Els ocells no nien en arbres cremats
saben que allí no hi ha vida.
busquen la frondositat d'un bosc
o s'adapten a qualsevol sota teulada.
Ara es veu que cauen a grapats arreu
no se sap per quina causa.
Diuen que va desorientats
i xoquen contre les cases.
Nosaltres niem on podem
i anem desorientats també.
Més en no poder volar
tampoc podem xocar , ni caure
com ho fan, absurdament
 . . . . . . . . . . . . .  els ocells.
O potser si?


KARL WOLFOVITZ

Publica un comentari a l'entrada

 
Top