Quan un viu dins l'avorriment
i el profund desencís,
sap que només hi ha un camí recte
sense dil·lacions cap l'estat perfecte.
És un cami desolat i boiros
sense possibilitat de tornada
dins una nit infinita
de la que res s'en sap.
Escollir, triar la opció,
és lícit i cal contemplar-ho,
pero cal abans cridar,
eixordir al món en aquest fil de la navalla
que separa la lucidesa de la bogeria
i pensar que tot camí o carretera
condueixen sempre a algún lloc
on encara hi cap per minso que sigui
un alé de lucidesa i esperança.

-

Publica un comentari a l'entrada

 
Top