S'arraulia en un solc i, en agafar-la,
he sentit com si fos la teva mà en la meva.
Duia taques de sang seca en una ala:
els petits ossos, com barnilles,
eren trencats per la perdigonada.
Ha provat de volar, però amb prou feines
l'ala penjant, s'ha arrossegat per terra
fins amagar-se rere d'una pedra.
Encara sento l'escalfor a la mà,
pèrquè un ser fràgil va donar sentit
a cada un dels meus dies. Un ser fràgil
que ara també és darrere d'una pedra.


Joan Margarit - Càlcul d'estructures.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top