ESCARABATS

Leave a Comment












Lents, lluents,
per les coves més fosques
que ells mateixos excaven,
afan camí consirosos.
Senten l'altra presència?
Altres èlitres durs?
Dubten, retrocedeixen,
tots amb el seu fardell.
De cop,
hi ha un refrec instintiu.
Goig o dolor? S'ataquen
acarnissadament,
llancen sucs verinosos.
Una dansa macabra
de taüts xarolats.
Hi ha qui perd i qui guanya.


Tu mira-te'ls: recorda
que també et són germans.

Narcís Comadira