Em miraves dolçament
d'esquena a l'espill del mar
i em seduïa aquell instant
en descobrir-me al teu esguard.

I encara ara em pren aquella calma;
serenor dolça,
nua de neguits i quimeres.

I encara ara em meravella 
                       aquella quietud.


Descabdellant versos

Publica un comentari a l'entrada

Descabdellant Versos ha dit... 22 de novembre de 2012 a les 9:58

T'he deixat un altre comentari que no hi és Francesc, et parlava d'una presentació a Castelldefels!!!

Francesc Puigcarbó ha dit... 23 de novembre de 2012 a les 20:03

no me n'he adonat, vaig molt atabalat aquests dies i no dedico gaire temps al bloc.

 
Top