22.11.12 - 
1 comment
1 comment
Hi havia un reialme
.JPG)
Ens hem de veure
a poc a poc
quan els estels
toquin la mar,
quan el mar
bullent amb astre
vagi tip
de cel caient
i quan de ple
el retorni
un poc
a poc a poc
i al fons de l’aire.
Ens hem de veure
sols així
per sols només
amar-nos nus
de nuesa tanta
amb pergamí
a punt de mal
de mal de lletra.
Ens hem de veure
només molt
si ve la sang
ullant el temps
que fou el trot
de ser com l’indi.
Ens hem de veure
només si
a res li puny
l’ull vora l’ull
de l’ala nostra,
negra font clara,
germana nit,
nafra desclosa,
mort que mor
sempre.
1 comments:
Un poema molt bonic.
Fracesc la presentació la tens al Bosc dels somnis i a Descabdellant versos.
Allí posa l'adreça i l'hora. M'encataria poder-te saludar personalment!!!
B7s
Publica un comentari a l'entrada