9.12.12 - 
No comments
No comments
Les ombres
Passàvem de puntetes pels camins empedrats,
prudents
ens esforçàvem de no fer gens de soroll,
ni desdibuixar cap contorn d’ombra apagada.
Un seguit de fullam, de branques i capçades
perfilava
contínua una línia de verdor amb fons de núvols
que sinuosa feia la frontera del cel.
I la serra de lluny unificava els cims
opacs
que aturaven la llum que per llevant sortia
i el batec persistent i profund dels orígens
i de tots els destins confosos per la història,
els perduts
entre inspiracions, litúrgies i epopeies
aquells que s’amunteguen en l’espessor de l’ombra.
I allò que no poguérem expressar amb la paraula
reclama
des del regne amagat de la densa foscor
una deliberada exigència de llum.
Passàvem de puntetes pels camins empedrats
decidits
a fer de mitjancers apressats de les ombres
i amb la paraula encendre fars, llànties i llanternes.
Ens és ben igual que els esperits immunds,
inefables,
que romanen encara en la negra fondària
facin un ritual o ballin una dansa.
Francesc Cornadó
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada