De vegades penso i no entenc res.
observo, dedueixo i encara menys.
suposo que el fet de viure en un país
esquizofrènic, frenopàtic i llunàtic.
que tot i tant petit, té àtic, 
tampoc ajuda. I malgrat intentar-ho
segueixo sense entendre res de res.
i no crec que el fet de contemplar-ho
pugui servir-me de molt,
només intento doncs, suportar-ho.
però el meu tarannà, mes o menys agosarat,
fa que intenti acceptar-ho - que hi farem! -
que no pas dir, amb la profunda decepció,
de la manca de il·lusió, que a molts
amb el pas dels anys, se'ns ha encomanat.

Publica un comentari a l'entrada

 
Top