Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
6.9.16 - No comments

EL PES DE L'OBLIT












Em comença a pesar l'oblit
producte de massa temps
entestat en el dia a dia
que no permet plena consciència
dels fets esdevinguts.
S'esvaneix el passat i amb ell
massa records s'acumulen
cada vegada més feixucs
d'un temps que no tornarà
però que consta en acta
a l'hora de rendir comptes
que es va acostant.

*

3.9.16 - No comments

LA FOSCOR














La foscor sobrepassa als arbres,
onades de ranvespre avancen aombrant-ho tot.
El paisatge fosc esdevé solitari,
com si l'arribada de la nit
fos el presagi d'un demà
-------------difícil i inabastable.

*

1.9.16 - No comments

CONEIX-TE A TU MATEIX



















Una cosa només ha buscat l'home en tot temps,
i ho ha fet a tot arreu, als cims i en els avencs
   del món.
Sota noms diferents -en va- s'ocultava sempre,
i sempre, tot i creient-la a prop, se li anava de les mans.
Va haver-hi fa temps un home que en amables mites
   infantils
revelava als seus fills les claus i el camí d'un castell
   amagat.
Pocs aconseguien conèixer la senzilla clau de l'enigma,
però aquests pocs es convertien llavors en mestres
   de la destinació.
Va discórrer molt de temps -l'error ens va parar l'enginy-
i el mite va deixar ja de ocultar-nos la veritat.
Feliç qui s'ha fet savi i ha deixat la seva obsessió
   pel món,
qui per si mateix anhela la pedra de la saviesa
   eterna.
L'home raonable es converteix llavors en deixeble
   autèntic,
tot ho transforma en vida i en or, no necessita i als
   elixirs.
Bull dins d'ell el sagrat alambí, hi ha el rei en ell,
i també Delfos, i al final comprèn el que significa
   coneix-te a tu mateix.


 Novalis - poemes tardans

1.9.16 - 4 comments

BALLANT ENTRE LLENÇOLS















Aquesta nit no he fet el llit.
Vull continuar ballant entre llençols,
abraçant la teva figura com si fos
l’esperança d’una nova cura.
La teva aroma m’embriaga els sentits,
i la música em pessiga els caps dels dits.
Els meus llavis acaronen els teus,
de tal manera que la suavitat impera.
.
La tendresa de la teva mirada
em penetra de forma airada.
No vull que el somni desaparegui,
sense haver arribat a un lloc,
on la llibertat i la natura et portin
un bocí d’amor, entre branques
i escultures, com senzilles criatures.

 Ballant entre llençols
Un poema de Josep Garriga, 

31.8.16 - No comments

ACTITUDS










Hi ha actituds que no resolen 
els actes pendents del passat. 
Mirar enrere és...
assumir els errors comesos, 
bastaixos com som d'aquesta 
anodina existència que arrosseguem 
vençuts entre la lluita i la impotència 
de qui sap que el temps no corre a favor seu. 
Som un no res intranscendent 
emmig d'un ermot d'idées
que l'oblit espera pacient.
_
Karl Wolfovitz

30.8.16 - No comments

VISIÓ DE CATALUNYA













De vegades penso i no entenc res.
observo, dedueixo i encara menys.
suposo que el fet de viure en un país
esquizofrènic, frenopàtic i llunàtic.
que tot i tant petit, té àtic, 
tampoc ajuda. I malgrat intentar-ho
segueixo sense entendre res de res.
i no crec que el fet de contemplar-ho
pugui servir-me de molt,
només intento doncs, suportar-ho.
però el meu tarannà, mes o menys agosarat,
fa que intenti acceptar-ho - que hi farem! -
que no pas dir, amb la profunda decepció,
de la manca de il·lusió, que a molts
amb el pas dels anys, se'ns ha encomanat.

Subscriure's a: Missatges (Atom)