11 comments:

Ep, t'ha agradat, eh? Si l'haguessis sentit llegir a l'autora encara t'hauria agradat més.

m'ha agradat molt, ja saps que no hi entenc, pero la seva poesia m'acosta a la la de Joan Margarit.

Francesc, aquest darrer llibre de la Cèlia és especialment brillant, tot i no desmerèixer els altres. M'agrada que t'agradi. Hi ha una petita gran diferèncie entre els dos autors: la Cèlia és una persona molt planera i en Margarit és una mica diferent. Però tots dos són uns grans poetes.
Una abraçada.

Ací et deixe el seu principi d'incertesa:

PRINCIPI D’INCERTESA


Voler treure’n l’entrellat,
d’aquesta lluna reflectida a la banyera.
Pretendre aïllar-ne l’instant
de l’empremta digital sobre les aigües.
I tot, burxant amb una branca
d’encens a mig cremar.
I descobrir que,
removent les aigües,
com el guix del savi en la pissarra,
s’encerta el nom que ho diu tot,
l’únic nom que et revela el misteri
de les bombolles del satèl·lit
i del tap gegant que ja no deixarà
que el nom s’escoli.

Després, adonar-te que no és cert,
que les branques
només poden esbrinar la lluna
que hauran desfigurat les branques.

la veritat és que no la coneixia (en aquests país tan petit nostre hi ha sis poetes per metre quadrat)En vaig saber d'ella a través de Júlia de la Panxa del Bou. Em compraré el seu llibre de poemes. Oi tant!

Em va dir que aviat el presentarà a Barcelona, en un bar de Gràcia, per cert.

Jo ja n'havia parlat, ep:

http://trbolatzur.blogspot.com/2010/09/celia-sanchez-mustich.html

He de dir que els poemes, llegits per ella, encara em van agradar més, llegeix molt bé, fa sovint recitals amb d'altres.

Em sorprèn cada dia més el munt de gent que fa coses que estan molt bé, sense que 'la tele' se n'assabenti.

Margarit ja està més en el paper de 'poeta reconegut' i això pesa.

i els que desconeixem Júlia. Hi va haver una temporada en quie estaba convençut que a Catalunya hi havia només tres poetes, en Miquel, en Martí i en Pol.

i els que desconeixem Júlia. Hi va haver una temporada en quie estaba convençut que a Catalunya hi havia només tres poetes, en Miquel, en Martí i en Pol.

Ve a ser un dels hereus d'en marti Polm tot i quen jo el trobo un poeta molt més sòlid i menys tendre alhora. Tot i així ja saps que en Joan Salvat és la nineta dels meus ulls.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)