EL MEU ONCLE

1 comment













I ara després d'esperarlo
una bona estona
arriba el meu oncle.
Ha volgut conduïr ell
tossut com és fins Castellterçol.
Feia just un any que no el veia
el temps li ha caigut al damunt
a velocitat de vertígen.
No és que sia vell,
és que es veu i se sent vell
acompanyat d'ún bastó que ha brandat
tot just arrivar i el barret
mig malgirbat al cap;
objectes que hauria rebutjat
tot just fa quatre dies,
gelós com era de la seva mobilitat.

No era el meu oncle, el que
 vaig veure dissabte passat,
debia ser-ne un altre, aquell
no el representava, aquest
només espera el comiat.


1 comentaris:

onatge ha dit...

De vegades el temps passa factura. I el pitjor no es "fer-se" vell. El pitjor és "sentir-se" vell. Llavors el temps t'empelta fora de la vida...

Des del far bona nit.
onatge