1.9.16 - 
poesia
No comments
poesia
No comments
CONEIX-TE A TU MATEIX
Una cosa només ha buscat l'home en tot temps,
i ho ha fet a tot arreu, als cims i en els avencs
del món.
Sota noms diferents -en va- s'ocultava sempre,
i sempre, tot i creient-la a prop, se li anava de les mans.
Va haver-hi fa temps un home que en amables mites
infantils
revelava als seus fills les claus i el camí d'un castell
amagat.
Pocs aconseguien conèixer la senzilla clau de l'enigma,
però aquests pocs es convertien llavors en mestres
de la destinació.
Va discórrer molt de temps -l'error ens va parar l'enginy-
i el mite va deixar ja de ocultar-nos la veritat.
Feliç qui s'ha fet savi i ha deixat la seva obsessió
pel món,
qui per si mateix anhela la pedra de la saviesa
eterna.
L'home raonable es converteix llavors en deixeble
autèntic,
tot ho transforma en vida i en or, no necessita i als
elixirs.
Bull dins d'ell el sagrat alambí, hi ha el rei en ell,
i també Delfos, i al final comprèn el que significa
coneix-te a tu mateix.
Novalis - poemes tardans
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada