S’aixecava fresc el matí
clarejava en sortir de casa,
al fons, la vermellor del sol
en eixir, es reflectia en les
boires, tot irisant-les
la vista era d’una gran bellesa
tot restava quiet, com si el temps
almenys el meu, s’hagués aturat
encara que fos temporalment.
Res espatllava l’instant, fins que
el semàfor en posar-se verd
i els clàxons dels vehicles

que des del darrere udolaven
em retornaren a la realitat,

la crua i anodina realitat
d'un dilluns al matí.

***

Publica un comentari a l'entrada

 
Top